Casa Milà. “La Pedrera”

 La pedrera és un dels edificis més emblemàtics de Barcelona, junt amb la Sagrada Família. El modernisme de Gaudí és, al meu punt de vista, la línia d'art més ben aconseguida en el seu conjunt. Té una atenció extrema fins el més petit detall, està dissenyat des de la primera pedra fins a l'ùltim vidre que es posa a l'edifici. Aquest és un petit treball que vaig fer sobre aquesta acollidora casa.

   La Pedrera  va ser construïda per encàrrec de la família Milà al arquitecte Antoni Gaudí. Pere Milà era un home de negocis que volia destacar entre la burgesia i amb aquesta finalitat va començar una casa en un lloc molt valorat       (passeig de Gràcia) i amb un arquitecte de moda.

    Arquitectònicament està considerada una obra innovadora en comptar amb una estructura de columnes i plantes lliures de murs de càrrega, la qual cosa permet l'estructuració dels diferents nivells en planta lliure, de manera que totes les parets poden ser enderrocades sense afectar l'estabilitat de l'edifici. La façana –totalment en pedra– és autoportant, és a dir, sense haver de suportar càrregues de les plantes.  Els patis, estructuralment, són una peça clau ja que sostenen les càrregues de les façanes interiors. Gaudí fent servir el seu demostrat enginy va utilitzar dues jàsseres cilíndriques i concèntriques tensades per bigues radials i recolzades a una jàssera central, suportant d’aquesta manera una estructura de dotze metres amb una peça de màxima bellesa i considerada l’ànima de l’edifici amb una clara semblança amb les criptes gòtiques.

   El terrat esglaonat de la Pedrera, batejat “el jardí dels guerrers” pel poeta Pere Gimferrer per l’aspecte de les xemeneies que semblen protegir els badalots, és un exemple dels molts elements presents a l’obra que ens mostren la seva funció estètica a més de tenir una funció utilitària. En són altres exemples d’aquests elements decoratius les cadires gaudinianes, les portes de fusta de roure esculpides a cop de gúbia, la porta d’accés al vestíbul, els arcs parabòlics de les golfes... i tota l’estructura de l’edifici què és com una escultura abstracte de formes gegantines. Algunes parts de l’edifici s’han recuperat per a activitats culturals.